dijous, 21 de febrer del 2008

dilluns, 18 de febrer del 2008

recull de declaracions Valencianes de Catalanitat

recull de declaracions Valencianes de Catalanitat


S. XIII: En el "Libre del Repartiment" vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. En Burriana es el 80%, en Castelló se llega al 90% de repobladores catalanes, en València más del 55%, en Orihuela el 60%, etc.


.Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella epoca se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo.

.1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV).



.1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie") de tierras de sarracenos.

.1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València".



.1370: Bernat de Miracle, "savi en dret" (doctor en derecho, jurista) de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

.1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentándose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?".



.1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para dar "a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació".

.Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català".



.S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani") y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae").

.1539: Colofón de la traducción al castellano de las poesías de Ausiàs March hecha en València por Baltasar de Romaní (1ª edición) : "Las obras del famosíssimo philosofo y poeta mossen Osias Marco, cavallero Valenciano de nación Catalan..." y en la



.1553: 2ª edición en Sevilla, el autor constata que el poeta de València y señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán",

.1554: Matteo Bandello, Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città" (València, gentil y muy noble, que en toda Cataluña no hay ciudad más lasciva y amorosa).



.1566: El burrianense Martí de Viciana en su "Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia": "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones."

.1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans"



1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación".

.1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro".



.1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."

.1876: B. Oliver, Código de las costumbres de Tortosa: "Este hecho [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad".



.1908: Poeta Miquel Duran: "Jo, valencià, nascut a València, afirme que la meua pàtria és Catalunya".


1933: Carles Salvador, mestre i escriptor: "Valencià de la ciutat de València, declare que sóc català".

dissabte, 9 de febrer del 2008

Lucienne Boyer

Després de la cançó sobre l'Obama, avui dedico el matí a reescoltar Lucienne Boyer.


Parle-moi d’amour

Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aimeVous savez bien
Que dans le fond je n' en crois rien
Mais cependant je veux encore
Écouter ce mot que j' adore
Votre voix aux sons caressants
Qui le murmure en frémissant
Me berce de sa belle histoire
Et malgré moi je veux y croire
Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aime
Il est si doux
Mon cher trésor, d' être un peu fou
La vie est parfois trop amère
Si l' on ne croit pas aux chimères
Le chagrin est vite apaisé
Et se console d' un baiser
Du coeur on guérit la blessure
Par un serment qui le rassure
Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aime

YES WE CAN - Music Video Barack Obama

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.

Yes we can.

It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.

Yes we can.

It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.

Yes we can.

It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.

Yes we can to justice and equality.

Yes we can to opportunity and prosperity.

Yes we can heal this nation.

Yes we can repair this world.

Yes we can.

We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant ........... We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.

But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.

Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --

Yes. We. Can.