Kingdom of Heaven

diumenge, maig 08, 2005
http://fantassin.blogspot.com/2005/05/kingdom-of-heaven.html
Kingdom of Heaven
El Regne dels Cels a la ciutat 3 vegades santa !!!Sempre agraeixo poder veure pel forat del pany una visió prou aproximada a la realitat del passat, i intueixo que fins es pot haver quedat curta en sang i fetge, molt lluny de les pelis antigues, que l'idealitzaven com si fós una extensió de la Califòrnia dels anys 60, amb disfresses d'època i on com a màxim sortien un nyanyo i un ull inflat. Esta genial en Jeremy Irons, i no m'ha agradat l'aire ensucrat que els guionistes han donat a l'Orlando Bloom.En tot cas ha estat bé el missatge escèptic del director, usant el marc d'una època on l'estupidesa religiosa era una de les principals causes de mort, per a fer apologia de la defensa de les persones com a millor motiu per a morir en la guerra. Ara sóm un xic més llestos, però no tant, perquè al costat dels que encara moren i maten per una idea sobre el més-enllà, hi ha també els milers que maten i estan disposats a morir per a major riquesa dels negocis del més-aquí dels empresaris del seu país. En fi, es poden dir moltíssimes coses de la pel·li, però ho deixo pels crítics, jo només volia fer aquesta reflexió.
Enviat per Fantassin a diumenge, maig 08, 2005

BOLOGNA di Guccini

dijous, abril 14, 2005

BOLOGNA di Guccini
Vaig conèixer les cançons de Guccini per casualitat arrel d'una estada llampeg a Roma fa 15 d'anys. Des de llavors, seguir les seves cançons per a un italià és molt més fàcil que per a nosaltres escoltar Estopa, però és quasi impossible per a un català seguir Guccini. No trobes discs, de debó, ni al Fnac ni a botigues ètniques, enlloc...! Ningú te'ls vol importar, has de refiar de gent que viatgi a Itàlia i acabes atresorant gravacions casuals de molt poca qualitat. Ningú diria que som tots a Europa! Espero que no hagi de passar 15 anys més per a que la resta dels catalans puguin descobrir Guccini.Aquesta és una de les meves preferides:

Bologna è una vecchia signora coi fianchi un po' mollicol seno sul piano padano ed il culo sui colli.Bologna arrogante e papale, Bologna la rossa e fetaleBologna la grassa e inumana, già un poco Romagna e in odor di Toscana.Bologna per me provinciale Parigi in minore,mercati all'aperto, bistrot, della "rive gauche" l'odore.Con Sartre che pontificava, Baudelaire tra l'assenzio cantavaed io, modenese volgare, a sudarmi un amore, fosse pure ancillare.Però che Bohème confortevole, giocata fra case e osteriequando a ogni bicchiere rimbalzano le filosofie.Oh come eravamo poetici, ma senza pudore o paurae i vecchi imberiaghi sembravano la letteratura.Oh quant'eravam tutti artistici, ma senza pudore o vergognacullati fra i portici, cosce di mamma Bologna.Bologna è una donna emiliana, di zigomo forteBologna capace d'amore, capace di morte.Che sa quel che conta e che vale, che sa dov'è il sugo del saleche calcola il giusto, la vita e che sa stare in piedi, per quantocolpita.Bologna è una ricca signora che fu contadinabenessere, ville, gioielli e salame in vetrinache sa che l' odor di miseria da mandar giù è cosa seriae vuole sentirsi sicura con quello che ha addosso, perché sa la paura.Lo sprechi il tuo odor di benessere, però con lo strano binomiodei morti per sogni davanti al tuo Santo Petronio.E i tuoi bolognesi, se esistono, ci sono o oramai si son persiconfusi e legati a migliaia di mondi diversi.Oh quante parole ti cantano, cullando i cliché della gentecantando canzoni che è come cantare di niente.Bologna è una strana signora, volgare e matronaBologna bambina perbene, Bologna busona.Bologna ombelico di tutto, mi spingi a un singhiozzo e ad un ruttorimorso per quel che m'hai dato e quasi ricordo e in odor di passato.
Enviat per Fantassin a dijous, abril 14, 2005

M'agrada el cinema anglo-saxó

dimecres, abril 06, 2005

M'agrada el cinema anglo-saxó.

http://fantassin.blogspot.com/2005/04/magrada-el-cinema-anglo-sax.html
A la feina em sento al marge en temes de cinema. Deuen ser tots molt intelectuals, de segur més que jo, i els agraden els rotlles lacrimògens... com si no hi hagués prou pena en la realitat més immediata! A més, quan els demano orientació, em recomanen pel·lícules espanyoles! Alguna vegada també m'han recomanat una novel·la en català.La veritat és que els meus gustos, a part dels assajos, es limiten al thriller anglosaxó, la novel·la de misteri anglosaxona i les series anglosaxones (quina sort que a nivell familiar són criteris plenament compartits!). No m'atrau el cinema català i no suporto el cinema espanyol ni la novel·la espanyola. I no crec pas que sigui com a causa de cap colonialisme cultural, perquè jo he estat educat en la cultura espanyola i el fet de descobrir l'anglosaxona ha estat una troballa i un alleugeriment.S'ha de reconéixer la maestria. I és lògic que els mestres siguin els que tenen més experiència i més habilitat (per les causes que sigui), i aquests, de moment, són els anglosaxons.Per contra, veig en aquells que s'aboquen a "tot allò en espanyol" un dissimulat nacionalisme que deu tenir el seu origen en Unamuno i en la pèrdua de Cuba a mans dels ianquis, o també en la influència francesa anti-anglesa.Tant de bo que el temps doni coneixements i experiència a les arts catalanes, però també a les franceses i a les espanyoles, per a que millorin i es facin atractives, però per mèrits propis, no per adhesions xovinistes.Quin era el grup català de rock que feia un elogi de la producció artística dels ianquis i la tornada deia "què collons els donen per ser així"?
Enviat per Fantassin a dimecres, abril 06, 2005

1 comentaris:
frolitxu ha dit...
lax'n'bustopetons;-)
dijous, 07 abril, 2005