dimarts, 13 de març del 2012

"Fotografia lingüística del desinterès per fer respectar els nostres drets"

"Fotografia lingüística del desinterès per fer respectar els nostres drets"


http://www.facebook.com/groups/FOTOGRAFIA.LINGUISTICA/ 




-Fotografia lingüística del desinterès per fer complir les lleis d'equiparació dels drets lingüístics dels consumidors catalans als de la resta d’Europa?

-Els "amics" empresaris dels nostres governants, que han tingut anys per adapt...ar la seva retolació al català (com ja ho han fet amb l'eslovè entre d'altres), no han tingut cap interès a fer-ho perquè ens consideren pelagats polítics que ni tan sols tenim estat propi. El problema és que els nostres polítics prefereixen mirar cap a un altre costat abans que multar els seus amics. Una de les justificacions és que les denúncies per incompliment són escasses. Això no és indicador de pocs incompliments sinó del nostre esclafament ideològic colonial, perquè la gent no es dedica a anar a tramitar denúncies. Però des d'aquest fòrum anirem compartint fotografies que demostren la desídia de les administracions catalanes en la seva responsabilitat d'inspecció i de fer respectar els nostres drets.

-Per què el govern CiU es nega a complir la llei (Llei 22/2010) cosint a multes els infractors? Per què permet que continuem sent l’excepció europea en etiquetatge i retolació comercial? Per què el govern català supleix l’espanyol en l’autoria de l’agressió que suposa la no equiparació dels drets lingüístics dels consumidors catalans als de la resta d’Europa? Per què CiU tolera el despit anticatalà a empreses que han tingut temps des de 2008 per retolar en català com ho fan en txec o danès? Perquè no les multa amb el milió d’euros que preveu la norma legal? Bé que no es talla a l’hora de retallar atencions bàsiques als treballadors catalans! El Departament d’Empresa i Ocupació diu que ara no toca perjudicar les empreses… patètic!

dimarts, 21 de febrer del 2012

Catalan Fans of Sci-Fi ... Afeccionats&des Ciència Ficció Països Catalans

Catalan Fans of Sci-Fi ... Afeccionats&des Ciència Ficció Països Catalans

http://www.facebook.com/groups/Catalan.Science.Fiction/

Afeccionades i Afeccionats a la Ciència Ficció dels Països Catalans. Incloem en l'interès del grup: cinema, tv, literatura, còmic, videojocs,  gèneres alternatius com Màgia, Fantasia Heroica, Aventura Fantàstica, Hard SF, Soft SF, Social SF, Distopies, Ucronies, Història alternativa, Time travel, Superhuman, Cyberpunk, Postcyberpunk, Ciència ficció militar, Space opera, Planet opera, Space western, Steampunk, Anthropological science fiction, eBiopunk focuses on biotechnology and subversives, Feminist science fiction, Science fiction poetry, Horror fiction, Mystery fiction, Superhero fiction, etc

dilluns, 6 de febrer del 2012

Comitè Català de Relacions Interplanetàries

https://www.facebook.com/groups/catalans.interplanetaris/

Comitè Català de Relacions Interplanetàries


Aquest no és cap grups de friquis que creuen en parapsicologies ni ufologies, sols som patriotes que, en previsió que la independència de Catalunya s’endarrereixi, volem CERCAR ALTERNATIVES QUE ENS EVITIN SER REPRESENTATS PELS ESPANYOLS, QUAN ES FORMALITZI EL CONTACTE, en cas que aquest s’avanci sense tenir encara nosaltres seient a l’ONU. No és que no ens coneguin, perquè se suposa que porten amb nosaltres sis o set mil anys, però en política o ets algú o no ets ningú. 
Des del Quebec ha arribat la remor segons la qual el contacte formal que encara havia de trigar (se suposava que fins que hi hagués un sol govern mundial amb un sol model econòmic socialitzant que garantís cohesió) ara podria avançar-se (sembla que per interessos aliens però justificats per haver assolit els humans uns estàndards suposadament raonables a nivell econòmic i polític, gràcies en part a l’internet, i a una coordinació mundial suficient a través de l’ONU).
L’objectiu del grup -també de grups que comencen a organitzar-se al Québec, a Escòcia, Gales, etc- és cercar alternatives patriòtiques urgents partint de la possiblitat de la imminència de l’esdeveniment.

dimarts, 17 de gener del 2012

BLUES Highway Països Catalans Route 61



Parlem de blues en sentit ampli, és a dir, els subgèneres: clàssic, elèctric, country blues, delta, jazz blues, jump blues, piano blues, boogie-woogie...., les fusions: blues rock, soul blues, jazz blues..., i els subgèneres regionals: africà, atlanta, britànic, chicago, detroit, costa est, louisiana, memphis, new orleans, piedmont, st. louis, swamp, texas, costa oest... així com els nous (i de moment testimonials) d'Europa i Àsia.

La nostra "blues highway" va del Segura a Maó passant per les Corberes, i rodant per ella s'hi couen propostes molt interessants que sovint passen desapercebudes o no acaben de tenir la transcendència que mereixen. L'objectiu d'aquest grup és reunir-nos, i trobar-nos amb els amics d'arreu del mon que també senten la passió pel blues, per posar en comú aquelles novetats que hem descobert, comentar aquells clàssics que ens apassionen, avisar-nos de concerts, intercanviar actuacions, fotos...

diumenge, 8 de gener del 2012

dilluns, 2 de gener del 2012

Esquerra Independentista Catalana

http://www.facebook.com/pages/Esquerra-Independentista-Catalana/257948690917458


Esquerra Independentista Catalana

Ideologia política





http://www.facebook.com/pages/Esquerra-Independentista-Catalana/257948690917458

TOTES les banderes catalanes

 TOTES les banderes catalanes

 http://www.facebook.com/groups/TOTES.les.banderes.catalanes/


Es tracta de reunir aquí totes les banderes dels Països Catalans.

Segons el llibre "el que s'ha de saber de la llengua catalana" de Joan Coromines (Ed. Moll. Palma de Mallorca, 1977) estem parlant de 1780 viles, per tant també i deu haver el mateix nombre de banderes, però haurem d'afegir-hi les banderes dels barris, que són aquelles que es treuen a desfilar el dia de la festa del barri. Per tant fàcilment podem acabar reunint 15.000 banderes ! No oblidem tampoc les dels equips de futbol o rugbi, les de les institucions comarcals, supracomarcals...

També podem posar banderes antigues, però sempre limitades a l'àmbit dels Països Catalans. Per exemple, no posarem la bandera de la Regió del Languedoc-Roussillon perquè és un àmbit que depassa els Països Catalans, malgrat que a la bandera hi figurin les quatre barres junt amb la bandera occitana. Per la mateixa raó no hi posarem la bandera espanyola. I tampoc no hi afegirem les dels territoris sota administració temporal catalana però que no formen part de la nació catalana, com és el cas de la Vall d'Aran, que forma part de la nació occitana.

L'interessant serà afegir-hi les explicacions, en especial al peu de les banderes menys conegudes.


 http://www.facebook.com/groups/TOTES.les.banderes.catalanes/

dissabte, 31 de desembre del 2011

Despulla't per la Independència

Despulla't per la Independència

http://www.facebook.com/groups/despulla.t.x.la.independencia/

Els polítics ens han deixat en pilotes i amb una mà al davant i altre al darrere! Si així és com ens volen, així la demanarem! Pengem les nostres fotos despullats o/i amb la nostra bandera a Sonico i demostrem que estem disposats a tot per Catalunya!:

http://www.sonico.com/groups_landing.php?gid=968121744

dissabte, 20 de novembre del 2010

diumenge, 6 de desembre del 2009

Big Maceo Merriweather




Pagès d'Atlanta, un dels "motors", des de Detroit, del Piano Blues, no va triomfar fins que, com molts, no va arribar a Chicago, va gravar el seu exitós "Worried Life Blues" i va tornar a Detroit fins que la salut i les dificultats econòmiques el van dur de davallada. Com els grans genis,perviu en tots nosaltres !

Cryin', ain't goin' down this big road by myself
Now don't you hear me talkin', pretty mama?
Lord, ain't goin' down this big road by myself
If I don't carry you, gon' carry somebody else
Cryin', sun gonna shine in my back door someday
Now, don't you hear me talkin', pretty mama?
Lord, sun gon' shine in my back door someday
And the wind gon' change, gon' blow my blues away
Baby, what makes you do me like you do do do, like you do do do?
Don't you hear me now?
What makes you do me like you do do do?
Now you think you gon' do me like you done poor Cherry Red
Taken the poor boy's money now, sure, Lord, won't take mine
Now don't you hear me talkin' pretty mama?
Taken the poor boy's money; sure, Lord, won't take mine
Taken the poor boy's money now; sure, Lord, won't take mine
Cryin', ain't goin' down this big road by myself
Now, don't you hear me talkin', pretty mama?
Lord, ain't goin' down this big road by myself
If I don't carry you, gon' carry somebody else
Cryin', sun gon' shine, Lord, my back door someday
Now don't you hear me talkin', pretty mama?
Lord, sun gon' shine in my back door someday
And the wind gon' change, blow my blues away

dijous, 23 de juliol del 2009

Jacques Brel Les Flamandes English Subtitles

Jacques Brel
LES FLAMANDES
1959

Les Flamandes dansent sans rien dire
Sans rien dire aux dimanches sonnants
Les Flamandes dansent sans rien dire
Les Flamandes ça n'est pas causant
Si elles dansent c'est parce qu'elles ont vingt ans
Et qu'à vingt ans il faut se fiancer
Se fiancer pour pouvoir se marier
Et se marier pour avoir des enfants
C'est ce que leur ont dit leurs parents
Le bedeau et même Son Eminence
L'archiprêtre qui prêche au couvent
Et c'est pour ça et c'est pour ça qu'elles dansent

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

Les Flamandes dansent sans frémir
Sans frémir aux dimanches sonnants
Les Flamandes dansent sans frémir
Les Flamandes ça n'est pas frémissant
Si elles dansent c'est parce qu'elles ont trente ans
Et qu'à trente ans il est bon de montrer
Que tout va bien que poussent les enfants
Et le houblon et le blé dans le pré
Elles font la fierté de leurs parents
Et du bedeau et de Son Eminence
L'archiprêtre qui prêche au couvent
Et c'est pour ça et c'est pour ça qu'elles dansent

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

Les Flamandes dansent sans sourire
Sans sourire aux dimanches sonnants
Les Flamandes dansent sans sourire
Les Flamandes ça n'est pas souriant
Si elles dansent c'est qu'elles ont septante ans
Qu'à septante ans il est bon de montrer
Que tout va bien que poussent les petits-enfants
Et le houblon et le blé dans le pré
Toutes vêtues de noir comme leurs parents
Comme le bedeau et comme Son Eminence
L'archiprêtre qui radote au couvent
Elles héritent et c'est pour ça qu'elles dansent

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

Les Flamandes dansent sans mollir
Sans mollir aux dimanches sonnants
Les Flamandes dansent sans mollir
Les Flamandes ça n'est pas mollissant
Si elles dansent c'est parce qu'elles ont cent ans
Et qu'à cent ans il est bon de montrer
Que tout va bien qu'on a toujours bon pied
Et bon houblon et bon blé dans le pré
Elles s'en vont retrouver leurs parents
Et le bedeau et même Son Eminence
L'archiprêtre qui repose au couvent
Et c'est pour ça qu'une dernière fois elles dansent

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

Les Flamandes
Les Flamandes
Les Fla
Les Fla
Les Flamandes

dijous, 26 de març del 2009

Francesco Guccini - Ballando con una sconosciuta



Con gesti da gatto infilava sui tetti le antenne,
in alto d' estate sui grattacieli della periferia
come un angelo libero, in bilico sulla città.
"Non c'è solo il vento", diceva, "anche la luce può portarti via,
se hai tempo da perdere e dentro la giusta elettricità,
e se da sempre ti aspetti un miracolo."

Captare è un mestiere difficile in questa città,
nel cielo ricevere, trasmettere e poi immaginarsi qualunque cosa,
per ferire il silenzio che tutti hanno dentro di sé.
Ma lui credeva nelle ferite e si sfiorava, si toccava nel cuore con la mano nervosa,
guardando le nuvole correre via impazienti da lì,
da quel tetto sospeso sugli uomini...

Finchè un giorno un' antenna ribelle ai programmi di quiz
fece sparire le strisce e nel cielo, trasmise l'immagine della Madonna,
una donna normale, non male, che disse così:
"Io spengo la luce, se vuole io posso fare una musica più forte del vento,
posso anche uscire dal monitor, dalla gravità,
potremmo ballare anche subito se lei non ha fretta e non vuole tornare laggiù."

E noi siamo sempre veloci a cambiare canale,
ma coi piedi piantati per terra, guardando la vita con aria distratta,
senza entrare nel campo magnetico della felicità,
felicità che sappiamo soltanto guardare, aspettare, cercare già fatta,
quasi fosse anagramma perfetto di facilità,
barando su un' unica lettera...

Conoscevo quell' uomo e per questo racconto di lui,
è sparito da allora e nessuno ha scoperto dov'è,
ma un dubbio, un sospetto od un sogno io almeno ce l' ho:
provate a passare in una sera d' estate vicino ai grattacieli di periferia,
provate a sentire, captare, trasmettere e poi raccontare qualcosa:
se allora sentite una musica son loro che ballano in bilico sulla città...

Blues de Picolat "La noia del Mississipi"

diumenge, 22 de març del 2009

Edith Piaf - J'm'en Fous Pas Mal




Je suis née, Passage de la Bonne Graine.
J'en ai pris d' la graine, et pour longtemps
J' travaille comme un chien toute la semaine
J' vous jure que l' patron, il est content
Mes amies se sont mises en colère :
"C'est pas bien malin, c' que tu fais là...
Faut c' qu'y faut, mais toi, tu exagères,
Tu verras qu'un jour, tu le regretteras..."

J' m'en fous pas mal.
Y peut m'arriver n'importe quoi,
J' m'en fous pas mal.
J'ai mon dimanche qui est à moi.
C'est p't'êt' banal,
Mais ce que les gens pensent de vous,
Ça m'est égal !
J' m'en fous !
Il y a les bords de la Seine.
Il y a l'avenue de l'Opéra.
Il y a le Bois de Vincennes.
Quel beau dimanche on a là
Et puis, y a l' bal
Qui vous flanque des frissons partout.
' y a des étoiles
Qui sont plus belles que les bijoux.
' y a les beaux mâles
Qui vous embrassent dans le cou.
L' reste, après tout,
J' m'en fous !

Ce fut par un de ces beaux dimanches
Que, tous deux, l'on se mit à danser.
De grands yeux noirs, de longues mains blanches,
Alors, j' me suis laissée embrasser.
Mes amies se sont mises en colère :
"C' type-lâ, c'est connu, il a pas d' cœur.
C'est un va-nu-pieds, un traîne-misère.
Y t'en fra voir de toutes les couleurs..."

J' m'en fous pas mal.
Il peut m'arriver n'importe quoi,
J' m'en fous pas mal.
J'ai mon amant qui est à moi.
C'est p't'êt' banal
Mais ce que les gens pensent de vous,
Ça m'est égal !
J' m'en fous !

Il y a ses bras qui m'enlacent.
Il y a son corps doux et chaud.
Il y a sa bouche qui m'embrasse.
Ha, mon amant, c' qu'il est beau !
Et puis ' y a l' bal.
Quand je suis dans ses bras, c'est fou.
J' me trouverais mal.
Quand il m' dit : "Viens ! Rentrons chez nous !"
Ah l'animal !
Avec lui, j'irais n'importe où.
L' reste après tout,
J' m'en fous !

J'ai vécu des heures si jolies
Quand il me tenait entre ses bras.
J' n'aurais jamais cru que, dans la vie,
On puisse être heureuse à ce point-là
Mais un jour où tout n'était que rires,
Un jour de printemps rempli de joie,
Il s'en est allé sans rien me dire,
Sans même m'embrasser une dernière fois...

J' m'en fous pas mal.
' y peut m'arriver n'importe quoi,
J' m'en fous pas mal.
J'ai mon passé qui est à moi.
C'est p't'êt' banal
Mais ce que les gens pensent de vous,
Ça m'est égal.
J' m'en fous !
Les souvenirs qui m'enlacent
Chantent au fond de mon cœur
Et tous les coins où je passe
Me rappellent mon bonheur,
Et puis ' y a l' bal.
Je danse, et je ferme les yeux.
Je crois que c'est encore nous deux.
Parfois, j'ai mal.
J'ai mon cœur qui frappe à grands coups.
Ça m'est égal.
J' m'en fous !...

dimarts, 17 de març del 2009

Lurrie Bell - Reconsider Baby




Lurrie Bell és fill de Carey Bell i, per tant, ha mamat el blues des de sempre, de petit amb el pare i d'adolescent amb Koko Taylor, i amb altres fills de bluesmen consagrats, com Freddie Dixon i amb Billy Branch, va formar "Sons of Blues". Actualment, després d'alguns sotracs, torna a estar entre els grans.

dilluns, 16 de març del 2009

Maurice Chevalier - Sous Les Toits De Paris



Quand elle eut vingt ans
Sa vieille maman
Lui dit un jour tendrement:
"Dans notre log'ment
J'ai peiné souvent
Pour t'él'ver fallait d'l'argent;
Mais t'as compris, un peu plus chaque jour,
Ce que c'est le bonheur, mon amour

{Refrain:}
Sous les toits de Paris
Tu vois ma p'tit' Nini
On peut vivre heureux et bien uni
Nous somm's seul's ici-bas
On n's'en aperçoit pas
On s'rapproche un peu plus et voilà !
Tant que tu m'aim's bien
J'n'ai besoin de rien
Près de ta maman
Tu n'as pas d'tourments
C'est ainsi qu'cœur à cœur
On cueill', comme une fleur,
Sous les toits de Paris, le bonheur".

Un jour, sans façon,
Un joli garçon,
Comme on chant' dans les chansons
Lui fit simplement
Quelques compliments,
La grisa de boniments;
Nini, j'te jur' ça s'fait plus la vertu
Je t'ador', sois à moi dis, veux-tu ?

Sous les toits de Paris
Dans ma chambr' ma Nini
On s'aim'ra, c'est si bon d'être uni !
C'est quand on a vingt ans
Quand fleurit le printemps,
Qu'il faut s'aimer, sans perdre un instant
L'air était très pur
Et le ciel d'azur
Ell' dit: "Je n'veux pas !"
Puis ell' se donna.
C'est ainsi qu'en ce jour
La vainqueur, comm' toujours
Sous les toits de Paris fut l'amour !

Malgré les serments,
Hélas son amant
La quitta cruellement
La pauvre Nini
Pleura bien des nuits
Un soir... . on frapp'... c'était lui
Il supplia: "Ma chérie, j'ai eu tort,
Pardonn'-moi, tu sais je t'aim' encor' "

Sous les toits de Paris
Quelle joie pour Nini
De r'trouver un passé tant chéri
Quand il dit: "Maintenant
Tu sais c'est le moment,
Faut s'marier tous les deux gentiment
Car rien n'est cassé,
Tout est effacé,
Oublie le passé
Et viens m'embrasser"
Vit' Nini pardonna
Et l'bonheur s'installa
Sous les toits de Paris c'est comm' ça

dijous, 5 de març del 2009

Francesco Guccini - Ballando Con Una Sconosciuta




Con gesti da gatto infilava sui tetti le antenne,
in alto d' estate sui grattacieli della periferia
come un angelo libero, in bilico sulla città.
"Non c'è solo il vento", diceva, "anche la luce può portarti via,
se hai tempo da perdere e dentro la giusta elettricità,
e se da sempre ti aspetti un miracolo."

Captare è un mestiere difficile in questa città,
nel cielo ricevere, trasmettere e poi immaginarsi qualunque cosa,
per ferire il silenzio che tutti hanno dentro di sé.
Ma lui credeva nelle ferite e si sfiorava, si toccava nel cuore con la mano nervosa,
guardando le nuvole correre via impazienti da lì,
da quel tetto sospeso sugli uomini...

Finchè un giorno un' antenna ribelle ai programmi di quiz
fece sparire le strisce e nel cielo, trasmise l'immagine della Madonna,
una donna normale, non male, che disse così:
"Io spengo la luce, se vuole io posso fare una musica più forte del vento,
posso anche uscire dal monitor, dalla gravità,
potremmo ballare anche subito se lei non ha fretta e non vuole tornare laggiù."

E noi siamo sempre veloci a cambiare canale,
ma coi piedi piantati per terra, guardando la vita con aria distratta,
senza entrare nel campo magnetico della felicità,
felicità che sappiamo soltanto guardare, aspettare, cercare già fatta,
quasi fosse anagramma perfetto di facilità,
barando su un' unica lettera...

Conoscevo quell' uomo e per questo racconto di lui,
è sparito da allora e nessuno ha scoperto dov'è,
ma un dubbio, un sospetto od un sogno io almeno ce l' ho:
provate a passare in una sera d' estate vicino ai grattacieli di periferia,
provate a sentire, captare, trasmettere e poi raccontare qualcosa:
se allora sentite una musica son loro che ballano in bilico sulla città...