divendres, 5 de desembre del 2008

Big Mama Montse



La genial Big Mama Montse presentant el nou projecte BigMamaMontse "BluesLab3". A les Basses dins la programació de Capibola Blues.

divendres, 7 de novembre del 2008

...torna, torna, Serrallonga...



Estic content amb l'estrena ahir de la pel·lícula "Serrallonga" a Televisió de Catalunya, perquè l'expectativa no era bona. En realitat estava ben acollonit recordant l'anterior "Arnau", que va resultar ESPANTOSA, i no degut a manca d'ambició en diners, paisatges i atrezzo, sinó perquè els actors sobreactuaven. En canvi Serrallonga és prou bona i espero que agradi també fora de les nostres fronteres i que sigui l'inici per esmenar l'error comès durant tants anys de no dur al cinema històres de Catalunya que no tenen res a envejar a moltes altres que han esdevingut mundials a cavall de la cinematografia.

dijous, 12 de juny del 2008

Bienvenue aux ch'tis ch'ti'mi

M'ho he passat tan bé veient "Bienvenue chez les ch'tis" com no m'ho passava des de que veia els films -"la mar de films"- d'en Totò en el seu italià tan característic. Digueu-me fricky! hi ha qui disfruta amb alguns requisits de gourmet i jo ho faig amb comèdies amb forta empremta dialectal. Es veritat que em caldrà tornar-la a veure encara un parell de vegades i hauré d'esmolar molt les oïdes abans d'entendre tots els mots però, en tot cas, en sentit general he entés prou com per riure força. Les properes que tinc pendents, també amb Josianne Balasko, són "Les bronzes font du ski", "Nuit d'ivresse" et "Le Pére Noël est une ordure", que ja no tindràn aquesta característica de tipisme però segur que també seran divertides.

divendres, 16 de maig del 2008

Syriana

Veient el film Syriana. Feia ja setmanes que no tenia oportunitat de veure una pel·li com les que m'agraden. Potser quan em jubili...?

Llàstima que m'he perdut massa diàlegs. La propera vegada l'he de pescar subtitulada. Els comentaris que havia llegit (ara no recordo els noms dels crítics) la posaven a parir per excés de personatges, subtrames, tècniques cinematogràfiques d'imitació de reportatge, barreja de situacions...

Jo no em fico que aquestes disquisicions. M'ha agradat i punt; especialment el final on dubtes sobre quin és el bàndol dels fanàtics.

Ara, tot just acabar, m'assabento que Dick Cheney ha multiplicat la seva fortuna en aquests anys que ha enviat joves americans a matar i a morir pels negocis del Vice President i dels seus amics. En fi, que el film mostra una ficció força creïble.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Dedico el dia a escoltar Eric Sardinas

Dedico el dia a escoltar Eric Sardinas (em refereixo a les hores que em queden un cop enllestides les obligacions que, degut a un malaguanyat accident, s'han complicat un xic a nivell familiar.
Però bé, no hi ha res com la migdiada dels altres per empaparme de TREAT ME RIGHT i de DEVIL'S TRAIN. Si hi ha sort encara podré gaudir de BLACK PEARLS però suposo que hauré d'activar-me abans de poder iniciar ERIC SARDINAS & BIG MOTOR, o sigui que l'hauré de deixar per la nit. Ara mateix sona Be Your Man:

Ooh, I've got to be your man
I've got to be your man
I've got to be your man
I've got to be your man

Yeah

I feel your love now, baby
Lovin' on my mind
I feel your love now, baby
Lovin' on my mind...

And I need it all the time!

I've got to be your man
I've got to be your man
yeah

I've got to be your man
I've got to be your man
Let me tell ya why

'Cuz little baby girl
You love me right
Come on now, mama
Just love me right
Come on little girl
Just love me right
Come on, give me all your love

Yeah, the way you look, baby
You lookin' good

I've got to be your man
I've got to be your man

Sho 'nuff!

I've got to be your man
I've got to be your man

Let me tell ya why

'Cuz little baby girl
You love me right
Come on now, mama
Just love me right
Come on little girl
Just love me right
I just got ta be your man

dilluns, 14 d’abril del 2008

Joe Bonamassa

Avui dedico les hores lliures a escoltar intesivament Joe Bonamassa. Tinc per hores!

Well my, throat is dryand my knees are weakso darned hotcan't even speakWalk in my shadows

I can't take it anymore

When I get you in my shadow, baby

I'm gonna give you what's in store
Yes I know baby

That's a shady kind of deal

I just want to find out

How you feel

Walk in my shadow

I ain't gonna take it anymore

When I get you in the shadowI'm gonna give you what's in store
Yes I know you think I'm stupidjust wouldn't be coolI can tell you babyI aint no foolWalk in my shadowI can't take it anymoreWhen I get you in my shadowI'm gonna give you what's in store
When I get you in my shadowI'm gonna give you what's in storeYeah, I'm gonna give you what's in storeLyrics posted by Skunk

dissabte, 12 d’abril del 2008

flickrvision: Caminem on t'agradaria anar avui

Es massa axò del flickrvision! Et permet estar una estona badant veient com van pujant fotos al flick des d'arreu del mon, i de tant en tant et trobes curiositats com la de fa un minut: una foto, suposadament de Hèlsinki (Finlàndia), de la sola d'unes sabatilles esportives, amb un gran relleu que forma la frase: "Caminem. On t'agradaria anar avui?"

dilluns, 24 de març del 2008

Los Soprano 1x10

Los Soprano 1x10. Minut 6. En Crhistopher Moltisanti i la seva xicota passen al davant de tothom (no entenc si és que l'hi toca per alguna curiosa forma de fer els torns, o en raó d'algún comentari provocador que fa) des del davant de la cua d'un Kansas Fried Chicken i, ves per on, també estan fent cua per comprar amburgueses un policia que el coneix, així com el potentat gangster i poc creïble rapper Massive Genius i tota la seva banda. Al·lucinant!
Potser és que soc massa primmirat. Espero que no passi com amb la genial "Cold Case", que cal estar perdonant constantment les xorradetes que no quadren en ares de la genialitat global.

dijous, 21 de febrer del 2008

dilluns, 18 de febrer del 2008

recull de declaracions Valencianes de Catalanitat

recull de declaracions Valencianes de Catalanitat


S. XIII: En el "Libre del Repartiment" vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. En Burriana es el 80%, en Castelló se llega al 90% de repobladores catalanes, en València más del 55%, en Orihuela el 60%, etc.


.Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella epoca se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo.

.1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV).



.1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie") de tierras de sarracenos.

.1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València".



.1370: Bernat de Miracle, "savi en dret" (doctor en derecho, jurista) de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

.1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentándose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?".



.1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para dar "a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació".

.Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català".



.S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani") y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae").

.1539: Colofón de la traducción al castellano de las poesías de Ausiàs March hecha en València por Baltasar de Romaní (1ª edición) : "Las obras del famosíssimo philosofo y poeta mossen Osias Marco, cavallero Valenciano de nación Catalan..." y en la



.1553: 2ª edición en Sevilla, el autor constata que el poeta de València y señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán",

.1554: Matteo Bandello, Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città" (València, gentil y muy noble, que en toda Cataluña no hay ciudad más lasciva y amorosa).



.1566: El burrianense Martí de Viciana en su "Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia": "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones."

.1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans"



1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación".

.1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro".



.1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."

.1876: B. Oliver, Código de las costumbres de Tortosa: "Este hecho [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad".



.1908: Poeta Miquel Duran: "Jo, valencià, nascut a València, afirme que la meua pàtria és Catalunya".


1933: Carles Salvador, mestre i escriptor: "Valencià de la ciutat de València, declare que sóc català".

dissabte, 9 de febrer del 2008

Lucienne Boyer

Després de la cançó sobre l'Obama, avui dedico el matí a reescoltar Lucienne Boyer.


Parle-moi d’amour

Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aimeVous savez bien
Que dans le fond je n' en crois rien
Mais cependant je veux encore
Écouter ce mot que j' adore
Votre voix aux sons caressants
Qui le murmure en frémissant
Me berce de sa belle histoire
Et malgré moi je veux y croire
Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aime
Il est si doux
Mon cher trésor, d' être un peu fou
La vie est parfois trop amère
Si l' on ne croit pas aux chimères
Le chagrin est vite apaisé
Et se console d' un baiser
Du coeur on guérit la blessure
Par un serment qui le rassure
Parlez-moi d' amour
Redites-moi des choses tendres
Votre beau discours
Mon coeur n' est pas las de l' entendre
Pourvu que toujours
Vous répétiez ces mots suprêmes
Je vous aime

YES WE CAN - Music Video Barack Obama

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.

Yes we can.

It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.

Yes we can.

It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.

Yes we can.

It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.

Yes we can to justice and equality.

Yes we can to opportunity and prosperity.

Yes we can heal this nation.

Yes we can repair this world.

Yes we can.

We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant ........... We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.

But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.

Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --

Yes. We. Can.

dilluns, 28 de gener del 2008

De Billy Wilder a Atlantis

Abans d'ahir "un dos tres" de Billy Wilder. Ahir l'episodi 4x13 d'Atlantis ("Quarantine"). Cal mantenir l'equilibri psicològic!