It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
Yes we can.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.
Yes we can.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
Yes we can.
It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.
Yes we can to justice and equality.
Yes we can to opportunity and prosperity.
Yes we can heal this nation.
Yes we can repair this world.
Yes we can.
We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.
We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant ........... We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.
But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.
Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --
Yes. We. Can.
dissabte, 9 de febrer del 2008
YES WE CAN - Music Video Barack Obama
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
12/2/2008 El Periodico de Catalunya
L'ATRACTIU DE LA CAMPANYA ELECTORAL DEL SENADOR PER ILLINOIS // ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ
Torna-la a cantar, Obama
• L'impacte polític del vídeo de la cançó 'Yes, we can' serà determinant electoralment
"Algun dia la política serà una cançó", deia el poeta León Felipe. No sé si ja ha arribat aquest dia, però l'impacte polític de Yes, we can serà determinant electoralment. Avui dia, la relació entre la música i la política és molt intensa: els himnes, les sintonies electorals, la cançó protesta o de denúncia, els intèrprets compromesos... Però després d'aquest vídeo, aquesta relació s'ha convertit en integració política.
El producte és extraordinari: una cançó, Yes, we can (Sí, podem), composta pel raper Will.i.am, líder dels Black Eyed Peas; un vídeo, dirigit per Jesse Dylan (fill de Bob Dylan); una coreografia de celebritats de
l'star system nord-americà, i una cuidada selecció de paraules de Barack Obama, del seu brillant i vibrant discurs de després de les primàries de Nou Hampshire; tot configura un conjunt absolutament fascinant. Una proposta única en plasticitat, emoció i eficàcia.
LA MÚSICA.
Aquesta no és la primera vegada que Will.i.am s'involucra amb un candidat polític. De fet, ell i els Black Eyed Peas van recolzar John F. Kerry, candidat demòcrata enfront de George Bush a les eleccions del 2004. La cançó és un híbrid seductor, molt propi de les tendències d'èxit per la barreja, en aquest cas entre el rap, de rima inconformista i oralitat rítmica, i el gospel.
Barack Obama sap que la música pot tornar a ser decisiva en la mobilització de l'electorat el 2008, com ho són les xarxes socials i els blocaires de referència. Vote for change, el 2004, ja va ser una coalició de músics units per una sola idea: "Compartim la cre- ença que aquestes són les eleccions més importants de la nostra vida", afirmaven. Entre els músics i grups que hi participaven hi havia Bruce Springsteen, James Taylor, Pearl Jam, REM, Jackson Browne o les Dixie Chicks, entre molts altres.
Barack Obama ja va tenir un gest amb els músics progressistes amb l'elecció de la cançó City of blinding lights, de la banda irlandesa U2, per engegar la campanya electoral en l'acte de presentació de la seva candidatura del 10 de febrer del 2007 a Springfield (Illinois).
EL VÍDEO. Es va llançar aquesta setmana, al xou What's the Buzz, de la cadena ABC, un dels de màxima audiència dels Estats Units, i ràpidament es va penjar a internet, cosa que va generar un efecte viral sense precedents. Sembla filmat en un dur i contrastat blanc i negre, però la realitat és que ens trobem amb un joc visual de llums i de textures, de matisos i de qualitats cromàtiques compostes per delicats colors virats i suaus degradats. El conjunt i el muntatge de postproducció són d'una bellesa captivadora.
EL COR. Estrelles de Hollywood com Scarlett Johansson o Amber Valetta. Protagonistes d'algunes de les telesèries exitoses del moment, com Kate Walsh (Anatomía de Grey), Adam Rodriguez (CSI Miami) o Harold Perrineau (Perdidos). Músics i cantants com John Legend, el raper Common i Herbie Hancock. Esportistes com el veterà jugador de bàsquet Kareem Abdul Jabbar. Personatges cèlebres i anònims ciutadans, tots junts, units en l'esperança política que representa Obama. El format coral de la cançó reflecteix un univers interclassista, intergeneracional i intercultural que descansa sobre l'eix de les paraules d'Obama. Molt més efectiu i atractiu que les previsibles i conegudes gravacions corals de famosos solidaris.
LA PARAULA. Encara que les lletres de la cançó són totalment cites d'Obama, el seu equip de campanya no ha participat en la producció del disc. La majoria de les lletres estan pronunciades en anglès, però també podem sentir hebreu i espanyol, i veiem com s'utilitza el llenguatge de signes com un nou gest integrador.
Yes, we can et transporta emocionalment a l'històric "I have a dream" (Tinc un somni) de Martin Luther King. Un somni (una esperança) que ara "sí que podem" fer realitat amb el "canvi" que proposa Obama. La campanya té el seu centre neuràlgic en les paraules. El seu llibre L'audàcia de l'esperança. Com restaurar el somni americà ja és tota una declaració literària d'intencions polítiques. Convençut i seduït per la força transformadora de les paraules, ha sabut utilitzar- les molt més bé que Hillary Clinton. Change (canvi) i hope (esperança) han dominat tots els seus mítings i els seus vídeos. La presència gràfica d'aquests lemes als escenaris ha estat més ben dissenyada que no pas la de la seva oponent, de la qual només recordem el nom: Hillary.
Obama ha tancat el cercle. Una O, la primera lletra del seu cognom, dissenyada en blau, blanc i vermell (els colors de la bandera nord-americana) és el seu símbol polític. La mateixa O que forma part de la paraula hope. La mateixa O que es manté en la metamorfosi conceptual i gràfica que es veu al vídeo, quan la paraula hope es transforma en vote, mantenint la O cohesionadora, arrel comuna d'una sòlida arquitectura conceptual: O, hope, vote, Obama.
LA 'VIRALITAT'.En el moment de tancar aquest article, el vídeo sembla que es convertirà en un èxit total i universal a la xarxa, a través de plataformes com Youtube i en totes les que l'han reencaminat o integrat. Si no l'han vist encara, no saben el que es perden. Quatre minuts i 30 segons que poden canviar la política. No exagero. Ja m'ho diran.
Assessor de comunicació.*
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=482262&idseccio_PK=1006&h=
Publica un comentari a l'entrada