Lliure (Josep Ma. Cantimplora)

LLIURE



Té tot just vint anys i ja està
ben fart de somniar,
però rere la frontera hi té la llar,
la terra i la ciutat.

Pensa que les reixes només son
filferro del barat,
quelcom que mai no podrà aturar,
el seu desig de volar.

Lliure, com la terra que volem... La Terra Lliure!
Com la mar...
Lliure com l'ocell que va fugir de la presó
i pot fer fi volar...

Lliure com aquell vell que recull la meva pena i el meu plany,
camino atrafegat rere la veritat
i sabré per fi el que és la llibertat.

Amb bandera negra va marxar
cantant els segadors.
Anava tan content que no va escoltar:
'la documentasión'.

Mentre morí veié uns nens que
li deixaven flors
i amb la bandera fugiren carrer enllà
cridant: 'Revolució'!

Lliure, com la terra que volem... La Terra Lliure!
Com la mar...
Lliure com l'ocell que va fugir de la presó
i pot fer fi volar...

Lliure com aquell vell que recull la meva pena i el meu plany,
camino atrafegat rere la veritat
i sabré per fi el que és la llibertat.